Aquest projecte intervé en la part més fonamental d'aquest conjunt. Cal, però també, considerar actuacions no cenyides directament a aquesta intervenció tot i que hi estan directament relacionades. Fonamentalment ens referim al sistema viari de tot l'entorn, molt complicat; a les previsions d'aparcaments subterranis, a les prioritats en la circulació de vianants o en quin serà el caràcter final que pugui tenir la casa de Cultura.

La solució plantejada s'organitza a partir dels següents criteris bàsics:

1. El reconeixement del caràcter institucional, simbòlic i representatiu de tota l'àrea (Hospital, Casa de Cultura i Hisenda). Això implica el potenciament d'aquells aspectes que puguin reforçar aquesta centralitat: dotació d'aparcaments soterrats, àrees de vianants, espais públics intermitjos oberts a la ciutat, permeabilitat de l'edifici i els seus accessos, etc.

2. La necessitat de projectar un edifici obert a l'exterior, flexible en la resolució del programa i que pugui acceptar sense dificultats canvis de funcionament futur.

3. La voluntat de projectar l'edifici a partir del seu entorn i del propi edifici existent. Aprofitar la nova edificació per solucionar el conjunt de l'illa. Sota aquest aspecte es proposa:

• Mantenir el caràcter de carrer a Joan Maragall donat el poc interès arquitectònic dels edificis en el seu costat ja construït. Una possible ampliació en forma de plaça o un eixamplament considerable del carrer en aquest sector no faria res més que potenciar les vistes sobre aquest conjunt poc afortunat. S'aprofita, però, per retrassar lleugerament la nova edificació (uns 3 metres) per potenciar el caràcter comercial i d'ús peatonal d'aquest carrer.

• Eixamplar els espais perifèrics al voltant de l'antic i el nou edifici, especialment en les cruïlles urbanes més significatives ( Pompeu Fabra, costat plaça Catalunya, Gran Via costat Mercat i encontre entre Hospital i Hisenda) potenciant d'aquesta manera el seu caràcter representatiu i solucionant a la vegada els encontres difícils que la geometria triangular del solar provoca.

• Crear un nou espai potent amb caràcter urbà en l'encontre entre vell i nou edifici: una plaça interior que relliga l'eix de vianants proposat pel Pla Especial amb la cruïlla Joan Maragall – Gran Via, punt de màxim trànsit del sector. Aquest nou itinerari constitueix l'eix bàsic del projecte a l'entorn del qual s'organitzen totes les ales del conjunt.

• Recuperar en tot l'eix de la Gran Via el tram de muralla ara no visible. Això permet disposar d'un límit no arbitrari entre el sector per vianants i l'eix rodat de la Gran Via, tot coincidint amb la seva traça històrica, sense forçar el desenvolupament del conjunt del projecte. En la cruïlla amb Joan Maragall es projecta una escala d'accés a la plaça interior, que amplia l'espai de circulació per a vianants i es relaciona formalment amb la geometria circular de la plaça adjacent. Aquesta recuperació de la muralla es fa possible pel desnivell que es crea a la plaça interior amb la finalitat de deixar la planta semisoterrani prevista a nivell d'aquesta nova plaça projectada.

• Plantejar l'edifici nou com una ampliació del conjunt de l'hospital i no com una unitat diferenciada. Això permet una major permeabilitat interna de l'edifici i per tant un ús més flexible del mateix. Ajuda també a valorar el conjunt com un tot renunciant a construir un tercer element al dos ja existents en l'illa estudiada (Hospital i Hisenda)

• Potenciar el pas entre l'edifici de l'Hospital i el d'Hisenda amb l'enderroc de les edificacions tardanes que emmascaren l'edifici original. S'amplia el pas ja existent que queda emmarcat per dos edificis en corba (el darrere d'Hisenda i l'àbsis de l'Hospital), un espai urbà similar, encara que de major amplada, al que forma l'àbsis de Sant Feliu amb el portal de Sobreportes. Al fons d'aquest espai apareix la façana de la Casa de Cultura.

4. Potenciar les àrees de vianants en tot el conjunt per reforçar la seva accessibilitat. Es planteja l'accés rodat restringit en el carrer Joan Maragall, i en les places Pompeu Fabra i Hospital. Aquesta restricció s'acompanya amb una previsió generosa de places d'aparcament soterrat. Això implica a més dels aparcaments previstos en el programa de l'edifici d'altres externs a l'àmbit del solar, com és l'àrea de les places Pompeu Fabra i Hospital.

5. La forma del nou edifici projectat pretén servir i posar en valor l'edifici històric. Per tant presenta un caràcter neutre, abstracte i homogeni que forma una mena de marc, de pas-par-tout, de l'Hospital al que complementa. També s'han pres especialment en consideració els aspectes de disseny dirigits a l'estalvi energètic a partir de solucions passives simples com els volats per protecció solar o la quantitat important de superfícies vitrades que incideixen en la millora de la qualitat ambiental de l'interior. Es proposen una sèrie de mesures relatives a l'estalvi de l'aigua, l'energia i l'ús dels materials i reciclatge de residus que incideixin en la sostenibilitat de l'edifici. En aquest sentit la voluntat d'incloure aquest edifici en el Pla Governamental CAT 21 ha de garantir l'assoliment d'aquest objectiu.

Opció tipològica.

S'escolleix una solució que considera el conjunt com una unitat al voltant d'un nou pati de major dimensió que el de l'actual Hospital, amb una vocació de plaça urbana. Aquesta solució permet una distribució funcional més correcta respecte al programa de necessitats i a la vegada crea uns recorreguts interns més flexibles, tot optimitzant les possibilitats de les plantes actuals. Entendre l'edifici nou i vell com un tot evita també duplicacions en determinats serveis. Així, per exemple, poden estalviar-se nuclis de lavabos o d'espais com offices (9 segons el programa de les bases, 4 segons el projecte, servint però als mateixos espais funcionals); donant-se la possibilitat de recorreguts interns alternatius.

Per altra banda i des d'un punt estrictament arquitectònic cal considerar el conjunt del projecte com un únic edifici, permet integrar les diferents parts del mateix – vella i nova- de manera discreta, per addició i no per segregació. Aquesta és la manera que s'han ampliat molts dels edificis històrics de la ciutat. Una dualitat massa explícita entre el vell i el nou edifici evidenciaria de forma massa superficial, trivial, l'evolució històrica del mateix. L'ambigüitat, el dissimul, l'opacitat en la manera de créixer un edifici enriqueixen, al nostre entendre, la seva arquitectura, la qualitat dels espais que s'en deriven. El terme apropiat potser seria continuïtat davant del de trencament. En aquest sentit es justifica l'aparició d'un pati interior, d'unes crugies allargassades, d'un pas de vianants cobert o d'unes portes d'entrada des de Pompeu Fabra i Gran Via generoses.